lunes, 10 de noviembre de 2014

Ressenya: El corredor del laberint



TÍTOL: El corredor del laberint
AUTOR: James Dashner
ANY DE PUBLICACIÓ: 2014 (Aquesta edició)
EDITORIAL: Fanbooks
PÀGINES: 
P.V.P.: 16,95 euros






SINOPSIS

Quan en Thomas es desperta a l’ascensor, l’única cosa que recorda és el seu nom. Està envoltat de nois desconeguts que, com ell, tampoc recorden res del seu passat.
“Encantat de coneixe’t, cagafil. Benvingut a la Clariana”.
Més enllà dels imponents murs de pedra que s’aixequen envoltant la Clariana, hi ha el Laberint, sense límits i sempre canviant. Cada matí, en obrir-se les portes, els corredors busquen una sortida. Mai ningú ha sobreviscut una nit a dins. Llavors arriba una noia. La primera. I el missatge que porta és aterridor.


OPINIÒ

Ja feia molt de temps que volia llegir-me aquesta trilogia, però no he tingut l'oportunitat fins que han tret la pel•lícula. Primer vaig anar al cinema a veure-la i la veritat no em va agradar ni la meitat que el llibre i això que encara així em pareix molt entretinguda i amb uns efectes molt aconseguits.

En un principi, confesse, el ritme era un poc lent, per al meu gust. Crec que això era causa que Thomas havia aplegat a la Clariana i als primers capítols només fa que preguntar sobre totes les coses, i poques són les voltes que contesten a les seues preguntes.
Encara que el ritme va fer que deixes de costat aquesta lectura vaig tornar a retomar-ho pocs dies després i no va ser una decisió roïna, ja que no vaig soltar-ho quasi fins que vaig acabar de llegir-me’l. Els personatges van començar a enganxar-me i la historia es feia més ràpida.

Ara vaig a centrar-me en els personatges, a aquesta novel•la per a mi ha ocorregut una cosa molt estranya, els meus personatges preferits no són els protagonistes, el Thomas i la Teresa, sinó que són Chuck, el noi que va pujar el més abans que Thomas a la Clariana, el seu caràcter m’agrada molt encara que a voltes és un poc pesadet; també m’ha encantat el personatge de Newt és qui mes m’agrada, és de personalitat forta, bon amic dels seus amics, després també bon amic d’en Thomas.

Una cosa que em va cridar l'atenció és que hi ha més amor al llibre que a la pel•licula, encara que el romanticisme no té quasi lloc a aquesta primera novel•la. Per a les persones que esperàveu una història romàntica, aquest no és el vostre llibre, però he de dir que si jo que sóc una romàntica i encara així vuic continuar amb la trilogia no os decebrà tampoc a vosaltres.


ALTRES LLIBRES DE LA SAGA




VALORACIÒ
4/5





1 comentario:

  1. Holaaa =D
    No me puedo creer que lo dejaras al principio O.O Es verdad que hay un montón de incógnitas que dan por saco, pero a mi me pareció que el ritmo del primer libro estaba bastante bien. Tenía pausas pero no eran muy largas, sino que en seguido aparecía algún problema.
    Sobre los personajes, estoy de acuerdo. Thomas no es mi preferido. No sé que pasa con él que no me acaba de gustar, pero a Teresa directamente la odio, no puedo con ella. Y precisamente lo que más me gustó fue que no tuviera tanto amor (creo que el segundo tiene más) porque yo, por lo menos, estoy algo cansada de tanto amor adolescente obvio xD
    Bueno, si vas a seguir con la trilogía, te digo desde ya (y desde mi sincera opinión) que este es el mejor de los tres. Pero es mi opinión, así que ya me dirás la tuya ;)
    Un besoooooo

    ResponderEliminar

Reseña: EL libro de Sarah 2

TÍTULO: El libro de Sarah. El origen del destino. AUTOR:  Vicente García AÑO DE PUBLICACIÓN:  2016 EDITORIAL: Dolmen Edito...